Fa uns dies vaig demanar a vàries dones que tenen una faldilla Xivi d'estiu que m'enviessin una foto, i aquí les teniu! Els hi ho agraeixo molt! Elles són dones reals, models reals de faldilles Xivi; cada una amb el seu estil, les seves mides, les seves idees, els seus gustos, els seus somnis... totes belles en si mateixes.
No només volia mostrar com es poden adaptar les faldilles a dones molt diferents entre elles sinó també a reivindicar que no ens hem d'adaptar a les talles, hem de fer que la talla s'adapti a nosaltres.
Per complir aquesta reivindicació cal tenir la capacitat d'adaptar la peça de roba al cos que la vol vestir, per tant, potser s'ha d'allargar, escurçar, estrènyer... i això necessita d'un ofici: el de modista i sastre.
La societat on vivim, i la nostra cultura, intenta classificar les persones per la seva imatge externa. Ens cal tipificar i agrupar el que ens envolta, tenir un ordre i poder classificar, ens facilita la feina... però per damunt d'això hi som nosaltres.
Buscant la definició de "talla" em trobo en que és una mesura convencional per indicar la mida relativa de les peces de vestir. I hi ha una norma europea, creada pel Comitè Europeu de Normalització al 1996, la UNE-EN13402-1-2-3, que designa les talles de les peces de vestir; amb la finalitat de substituir els confusos sistemes antics. Aquesta norma es basa en les dimensions corporals, el sistema mètric i dades d'estudis antropomètrics realitzats a la població europea als anys 90. Ens aquesta norma hi trobem taules i equivalències on ens diuen que per fer una talla en concret has de tenir unes mides dins d'una franja numèrica, de manera que se suposa que la teva mida de pit, cintura, cadera i alçada són proporcionals. I també podem trobar taules de correspondència entre les talles d'EU i US.
Ho rumio i no ho trobo del tot malament, ja he dit que facilita la feina poder classificar el que ens envolta; de fet a mi m'encanta tipificar i ordenar. El que no trobo bé és que, de retruc, es consideri que un cos no és correcte quan no forma part d'alguna d'aquestes talles.
Existeixen talles a les peces de vestir des dels anys 50 o 60 (depenent dels països), quan van començar les empreses de confecció; ja que abans la roba es feia a mida, cadascú a casa (a vegades amb l'ajuda de modistes) o directament s'anava a ca la modista o sastre.
Amb aquesta reflexió m'agradaria donar valor a la feina de les modistes i sastres, concretament a la tasca d'adaptació de les peces de roba a cada una: escurçar, eixamplar, allargar...
Tinc la sort de venir de casa de modistes i quan m'emprovo
una peça de roba, per saber si em queda bé, sempre tinc al cap que es podrà arreglar si alguna part no em queda del tot bé. Perquè la meva talla, tot i ser bastant normativa i habitual, no sempre s'adapta a la peça de roba; normalment he d'escurçar els pantalons i faldilles, retocar mànigues i potser fer alguna pinça en una brusa. Per tant, puc adaptar-me a la talla que més s'ajusta a les meves mides. I reivindico aquest fet com el que voldria que fos la normalitat.
una peça de roba, per saber si em queda bé, sempre tinc al cap que es podrà arreglar si alguna part no em queda del tot bé. Perquè la meva talla, tot i ser bastant normativa i habitual, no sempre s'adapta a la peça de roba; normalment he d'escurçar els pantalons i faldilles, retocar mànigues i potser fer alguna pinça en una brusa. Per tant, puc adaptar-me a la talla que més s'ajusta a les meves mides. I reivindico aquest fet com el que voldria que fos la normalitat.
Les faldilles que faig també tenen talles, me'n vaig plantejar tres: petita, mitjana i gran. I moltes vegades les adapto al cos de les persones, potser entrant la cadera, o allargant o escurçant la llargada; o fent-te una de nova per fer-la adaptada al cos, prenent les mides amb la cinta mètrica. Per tant, així intento seguir la màxima amb què he començat aquesta reflexió: No t'adaptis a les talles, que la talla s'adapti a tu!
